jueves, 22 de enero de 2015

Última entrada

Pareix mentida que hagin passat ja 5 mesos des de que vaig començar el grau en educació primària. Començàvem amb il·lusió però també amb nirvis, quasi quasi la sensació que tenc ara mateix. D’una banda, em fa il·lusió acabar el primer semestre i començar-ne un nou amb les mateixes energies, però d’altra, tenim molt d’estrès per entregar les últimes feines i realitzar els exàmens finals.

En aquests pocs mesos, els meus coneixements sobre l’educació han incrementat molt més del que esperava. La veritat, és que tenia una visió de l’educació bastant tradicionalista, ja que el meu procés educatiu ho havia estat.

A aquestes altures, ja sé que l’educació tradicionalista no ens durà a cap banda. Que hem de lluitar per aconseguir deixar de banda aquest sistema educatiu propedèutic que duïm arrossegant des de fa tant de temps i aconseguir implantar el constructivisme. Per a aconseguir-ho, tenc molt clar que ens hem d’ajudar de les noves tecnologies i les facilitats que ens ofereixen, però això sí, mai oblidant el treball manual.

Suposc que cada un té una opinió determinada i pròpia sobre l’ús de les tecnologies. Però segur que en el que tots coincidim és en que per a aconseguir un aprenentatge complet, hem de fer reflexionar els nostres alumnes, aplicar l’aprenentatge a la pràctica per a dotar de significat tot allò que sempre havien sigut conceptes. Perquè sense reflexió i aplicació pràctica el procés educatiu queda coix.

Està clar, que per a aconseguir-ho, el currículum, tal i com està ara, haurà de canviar molt, per començar l’avaluació tradicional (exàmens plens de conceptes i acumulatius) ha de desaparèixer. Perquè tal i com ens deia Neus Santimartí, el currículum és el motor del canvi.

Com a conclusió final a aquest blog i a l’assignatura en general, m’agradaria dir que realitzar aquest semestre m’ha ajudat molt a obrir els ulls en qüestions educatives, a ser conscient de que existeixen molts d’obstacles per arribar a aconseguir el que volem, però que a poc a poc i amb dedicació, tot es pot aconseguir.


Us deix un video confeccionat amb el meu grup de feina de Bases Didàctiques, podeu compar amb  el vídeo que vàrem fer a començament de curs sobre el tipus de mestre que volem ser.

Fins una altra bloggers!

miércoles, 14 de enero de 2015

Les xarxes socials

Avui us parlaré de les eines socials que podem trobar a la xarxa i els possibles usos educatius que poden tenir.

Durant els mesos que he realitzat l’assignatura de Bases didàctiques de primer curs d’educació primària, he estat utilitzant Twitter i Instagram amb fins educatius. L’objectiu era adonar-nos que realment, també es pot aprendre a partir d’aquestes xarxes socials.

Respecte a Twitter, puc dir que, si segueixes pàgines o gent interessant, és fàcil trobar informació molt rellevant i útil segons els teus interessos A més, les noticies més recents es poden trobar publicades a aquesta xarxa, ja que es tan simple com escriure un twit i donar-li a publicar, amb aquests senzills passos, la teva opinió pot ser escoltada arreu del món. Tot i així, en la meva opinió, no utilitzaria aquesta xarxa amb una finalitat educativa, al menys, amb nens de primària, ja que per començar, crec que si el mínim d’edat per a obrir-te un compte està als 14 anys, s’hauria de respectar.


Imatge Pròpia


A més, crec que actualment, els nens ja utilitzen suficients hores els aparells electrònics com a per a que ara també hagin d’estar pendents de les xarxes socials com a tasca educativa. La xarxa ens lleva molt de temps. I cada vegada més, pareix que estam més pendents d’uns seguidors que no coneixem, que de la nostra gent.
http://www.freepik.es/vector-gratis/siluetas-trabajadores-humanos-evolucion_725773.htm

En quant a instagram, crec que és una ferramenta que pot servir com a activitat per a desenvolupar la imaginació y la competència artística de manera innovadora. A més, crec que és bastant més fàcil d’utilitzar que Twitter. Tot i així, repetiré el que ja havia comentat abans, avui dia, els nens neixen amb aparells electrònics a les mans, i crec que utilitzar-los obligatòriament a l’escola és massa.

Imatge pròpia

A banda d’aquestes xarxes socials, també m’agradaria parlar del nostre PLE (Personal Learning Environment) és el conjunt d’eines, aplicacions, serveis web, relacions, etc que una persona utilitza al seu procés d’aprenentatge. Al començament de curs, vàrem confeccionar el nostre PLE, molts ens vàrem adonar de que el nostre entorn d’aprenentatge és molt extens, aprenem de qualsevol cosa que ens rodeja, tant al món real, com al món virtual. 
Imatge pròpia
Per finalitzar amb aquesta entrada, m'agradaria aclarar que, crec que les xarxes socials com twitter i instagram són bones eines d'informació, encara que com ja he dit, no crec que s'hagin d'aplicar a primària, pot ser a secundaria podrien començar a introduïr-se com a eina educativa, ja que si és cert que si s'utilitzen amb cap, poden servir d'ajuda. Però sempre sense deixar del banda, el món real.

miércoles, 10 de diciembre de 2014

L'avaluació

Aquesta setmana, hem estat parlant sobre l’avaluació de primària a l’assignatura de Bases Didàctiques. Com sempre, hem utilitzat el llibre de Zabala ‘’11 ideas clave’’. Però a més, per tal d’aprofundir en el tema, hem llegit un article de Neus Sanmartí ‘’avaluar per aprendre’’ i visualitzat uns vídeos en relació a l’avaluació. D’una banda, un d’en Jordi Adell sobre la importància dels eportapolis en educació i d’altra banda un den Jose Luis Castillo, al qual parla, o més ben dit critica el sistema educatiu que actualment hi ha a les aules i l’avaluació que se’n fa.

A anteriors entrades, he parlat sobre els possibles canvis que s’haurien de fer a educació per a superar el mur que duim  arrossegant des de fa molt de temps amb l’educació tradicional. Neus Sanmartí afirma que l’avaluació és el motor de tots aquests canvis. La idea que vol plasmar al seu article és que, per molt que canviem la metodologia en educació, si al final feim un examen acumulatiu, desvirtuem el canvi que està intentant-se fer. Així doncs, hem d’aconseguir el canvi d’avaluació tradicional.


(Imatge pròpia)

Per tant, trobem que el sistema educatiu tradicional necessita una avaluació totalment diferent a el mètode constructivista.

El tradicional, i el que la majoria de nosaltres hem viscut, està basat en qualificar quina quantitat i qualitat de continguts ha sigut capaç de memoritzar l’alumne. Així doncs, no es té en compte la capacitat competencial que tingui, tampoc l’evolució que ha fet durant el curs ni els possibles problemes que hagi pogut sofrir. Sinó que el que més es valora és el que escrigui el dia de l’examen.

El moment en que es sol fer aquest tipus d’avaluació és al final dels temes que proposen els llibres. es fa mitjançant un examen escrit. Aquest, serà qualificat entre un 0 i un 10 segons els conceptes que s’hagin memoritzat.

Els professors, duen reflexionant i criticant aquest sistema des de ja fa a prou temps; el fet que un nen hagi aconseguit memoritzar una sèrie de conceptes vol dir que s’han aprés? Un dècima (4.9-5) determina realment que haguem de suspendre a algú? Es just suspendre a un nen que ha fet la feina tots els dies i a l’hora de fer l’examen ha tingut mal dia? O pel contrari, hem  d’aprovar a algú que no ha fet res durant el curs i per sort ha aprovat l’examen?

Aquest seguit de preguntes són les que fan que els professors d’avui dia demanin un canvi immediat per al sistema d’avaluació.

En comptes de ser escoltats, la LOMCE a establert tot el contrari del que els docents demanaven. S’han imposat exàmens/revàlides que es realitzaran per a passar de nivell i que avaluaran a l’alumne de forma externa. Això farà que els professors hagin de procurar que els seus alumnes estudiïn tots els conceptes necessaris per a passar la prova. Es el que s’anomena un procés selectiu i propedèutic. Per tant, no es podrà donar peu als canvis constructivistes que s’intenten establir des de ja fa un temps.

La idea és anar introduint el mètode constructivista a poc a poc, fent veure que realment, dóna millors resultats per als alumnes i que també mitjançant projectes es pot aprendre. Per tant, no és necessari fer un examen final per a comprovar l’aprenentatge dels alumnes, ja que es pot anar avaluant a mida que es van tractant les unitats didàctiques.

(imatge propia pujada al meu instagram.)

miércoles, 3 de diciembre de 2014

Organització de l'aula

Bon dia, poc a poc ens atraquem a cap d’any i per tant al final de l’assignatura de Bases Didàctiques, en aquest poc temps, he tractat molts de temes sobre educació, però encara  em queden molts més, i d’altres que pot ser se m’escaparan. El tema a tractar aquesta setmana són els capítols 8,9,10, del llibre de Zabala, ho relacionaré també amb alguns aspectes que va tractar el pedagog Jurjo Torres a una conferència que va fer a la Seu UIB d’Eivissa el 21/11/2014 ''La cara oculta de la LOMCE''

A la quarta entrada d’aquest blog, vaig estar parlant sobre el currículum, vàrem dir que aquest està basat en competències, i aquestes en disciplines. Segons Zabala, podem distingir-ne de tres tipus: disciplinars, interdisciplinars i metadisciplinars.

(imatge i dibuix propi, pujat al meu instagram)
-Les disciplinars són aquelles que s’han tractat durant molt de temps a educació. L’escola tradicional es basa en tractar una única àrea de coneixement a cada assignatura, sense tenir em compte que es poden tractar més d’una a l’hora,  amb la finalitat d’ampliar el nostre coneixement i no fer l’aprenentatge tan pesat.
-Les interdisciplinars són les que relacionen dos camps de coneixement.
-Les metadisciplinars són aquelles que permeten treballar diverses disciplines a l’hora, el que podem anomenar enfocament o projecte globalitzador.

Aquesta última que he explicat, és la que s’està intentant dur a terme des de ja fa un temps a les aules. Per exemple s’exposaria un problema, que pugui ser real, i els alumnes haurien de tractar diferents disciplines per a poder solucionar el problema plantejat.
Per tant, feta aquesta reflexió, ens adonem que a l’hora d’organitzar una aula, si volem superar aquest enfocament sobre el tractament d’una única disciplina. També s’hauria de fer una reforma en quant a l’organització a la que estem avesats a les aules.

Parlaré sobre l’organització de l’espai, el temps i l’organització social.

En quant a l’espai, estem avesats a donar per suposat que ‘’només s’aprèn a l’aula’’. Aquest fet és totalment incert, ja que al nostre voltà podem trobar milers d’objectes d’estudi. Els professors han de ser capaços de saber dur a la pràctica la teoria del llibres i poder aprendre per exemple; els tipus de plantes al pati de l’escola, les figures geomètriques fixant-nos en les estructures del nostre poble o repassar l’ortografia cercant faltes al diari o als cartells publicitaris. Amb aquest enfocament, el que s’aconsegueix és que l’alumne tingui la implicació directa amb la realitat que no pot tenir si utilitzem el mètode tradicional: un alumne passiu i un professor que explica continguts i més continguts que no podrà posarà a la pràctica.

Per tant, si la nostra intenció és donar un caràcter globalitzador a l’ensenyament, i treballar a diferents àmbits, l’organització del temps que quasi tots hem viscut hauria de canviar per complet, ja no ens valdria el típic horari (una hora per a cada assignatura). L’explicació és que fer projectes i fer que l’alumne sigui actiu, duu més temps que no donar una hora de teoria, a la que l’alumne apunta i el professor explica.

Per a finalitzar amb l’organització, la social, va enfocada a la distribució dels alumnes a l’aula, no és necessari que adoptin un únic patró durant tota la escolaritat, ni únicament individual, ni només en grups ni en parelles. La idea és anar rotant, per a que puguin adaptar-se a tots els aspectes de la vida. No sempre els hi tocarà estar en parelles, ni en grup.

En conclusió a l’organització a l’aula, s’ha d’intentar superar la ‘’lei de les tres unitats’’ (tots fent el mateix, a la mateixa banda i al mateix temps). Ja que si ho fem, aconseguirem un aprenentatge molt més pràctic i profitós per als nostres alumnes.

Per tant, dit tot això, què hem de fer amb el model de llibre de text? Les opinions són molt diverses. Jurjo Torres a la conferència que va fer, parlava d’editorials. La veritat és que els llibres de text ens donen una única visió sobre la realitat, la que el llibre de text i les editorials ens volen donar.

En la meva opinió el llibre no és un inconvenient, pot ser quan sigui professora trobi una classe meravellosa amb la qual no em faci falta utilitzar llibre de text i amb la que pugui treballar perfectament mitjançant projectes o activitats creatives. Però, personalment crec que el fet de que actualment les aules siguin de quasi 30 alumnes i un únic professor, dificulta i molt aquest procés de canvi cap a un sistema constructivista. En aquest cas, el recurs al llibre de text no el veig un endarreriment, ja que a més de la idea que ens dóna el llibre puc afegir la meva.

miércoles, 19 de noviembre de 2014

Més sobre competències

Bon dia Bloggers! Tot i que ja he parlat sobre el concepte de competència a entrades anteriors, sempre ens queden aspectes en els quals no hem aprofundit a prou, i per a això dedicaré aquesta entrada al blog. Per a fer-ho em basaré en alguns capítols (2,3,5,7)  llegits al llibre de Zabala 11 ideas clave como aprender y enseñar competéncias i a més completaré amb un vídeo de la conferència que va donar el propi Antonio Zabala a Eivissa fa uns anys.

No hi ha una única definició per al terme competència, ja vàrem dir que aquest terme va néixer a l’àmbit professional, i aquestes varen anar estenguen-se a altres àmbits, com per exemple l’àmbit educatiu. Antonio Zabala, defineix el terme competència com a ‘’la capacitat o habilitat d’efectuar feines i fer front a situacions diverses de forma eficaç a un context determinat. Per això es necessària la interrelació entre actituds, habilitats i coneixements al mateix temps ’’.

(imatge pròpia pujada
al meu instagram.
''Analitzem com una persona és competent
fent una truita'')



Al vídeo, Zabala ens explica com és el procés d’actuació competent d’una persona, per explicar-ho posa un exemple molt representatiu; Zabala analitza com una persona és competent fent una truita francesa. El que primer s’ha de tenir clar, és el concepte de ‘’truita’’, a més es tindran en compte els fets i principis, es a dir, la situació en que sens presenta el problema, els procediments i les actituds que tindrem per a afrontar el problema.

L’escola tradicional, oblida aquests aspectes, mentre que l’escola innovadora/escola activa tindrà molt en compte l’avaluació de competències dels seus alumnes. Quina és la millor manera d’aprendre? La millor forma és posar tot allò que aprenem a la pràctica, ja que s’aprèn a partir de l’experiència. Si torn a l’exemple de la truita, podem comprovar que si sabem tota la teoria de la truita però no sabem rompre els ous sense esclafir-los, no serem una persona competent fent una truita francesa.

Des de el meu punt de vista, aquest fet és prou lògic com perquè a les escoles ja s’estigués ensenyant per competències fa molt de temps. El problema és que encara hi ha professors que no opinen el mateix sobre les competències, ells opinen que l’educació ha de ser la memorització de continguts, com es duu fent a l’educació espanyola des de ja fa molt de temps. A més, molts de pares també opinen que els seus fills ‘’no prenen res’’ i ‘’no saben res’’ perquè l’escola no ensenya suficients continguts. El que estan fent actualment educadors i pedagogs com Zabala, és rompre les falses dicotomies que hi ha establertes, intentar convèncer-nos a tots del que és una realitat de la qual no ens havíem donat compte. Les competències, l’experiència o l’experimentació són conceptes clau per a un aprenentatge complet.

Per finalitzar amb la entrada d’aquesta A.Zabala estableix uns quants criteris que són necessaris per a l’ensenyament d’aquestes competències.


(Esquema propi - criteris per a ensenyar competències.)

Una vegada analitzats aquests criteris observem que cada vegada l’escola tradicional es queda més endarrerida i que s’ha de tenir una concepció innovadora per a poder ensenyar competències. M’agradaria recordar que la finalitat principal de les competències escolars són contribuir al ple desenvolupament de la personalitat en tots els àmbits de la vida. Això no es pot aconseguir amb una educació basada en conceptes. Necessitem un canvi!

miércoles, 12 de noviembre de 2014

El Currículum de Primària.

Com cada setmana em disposo a escriure la meva entrada per a aquest blog, cada vegada anem tocant més temes sobre l’educació; les competències, els diferents tipus d’escola, diferents teories etc. Al final, ens adonem que està tot relacionat. Però en aquesta ocasió l’entrada estarà dedicada al currículum de primària; les seves característiques, les fonts en les quals es basa, els nivells de concreció que el determinen etc. A més a més, parlaré del currículum ocult, aquell que tot i no estar escrit, està molt present a les aules.

Per començar a parlar del currículum haurem de saber algunes coses sobre la seva historia, el terme currículum en sentit educatiu, neix per la necessitat d’un canvi als programes proposats a la EGB, ja que durant molt de temps, els programes educatius varen ser rígids i pobres i no s’ajustaven ni als contextos ni a les noves necessitats socials. Per aquest motiu, els moviments de renovació pedagògica, proposen nous canvis curriculars amb l’objectiu d’una reforma d’aquest.

Així doncs, es va proposar un currículum que tenia com objectiu fixar uns continguts, els quals s’haurien d’ensenyar a cada etapa amb la finalitat principal de l’educació integral de l’alumne. Però, tothom opina igual sobre l’educació? La resposta es clara, i per això la proposta de currículum havia de ser oberta, i a més hauria de recollir les intencions educatives globals, per a que cada centre pogués adaptar-lo al seu entorn.





(vídeo de youtube: ''La flexibilidad del currículo escolar)

En conseqüència, podem dir que les característiques principals del currículum són; que és un currículum únic, però no obstant això és flexible i obert, ja que permet aportacions dels docents i especialistes per a un procés de millora permanent i progressiu. Aquest aspecte dóna certa llibertat per a fer els petits canvis que es creguin convinents, a més, aquest és un currículum descentralitzat.
Per tal de que cada centre pugui adaptar el currículum, es varen establir tres nivells de concreció. El primer, reuneix tot allò que hi ha que ensenyar i les orientacions sobre com i quan fer-ho, per això aquest està en mans de l’administració. El segon nivell, està en mans dels centres, aquests concentren els objectius generals i específics que donen fonament a la intervenció educativa del centre.  Finalment, el tercer nivell, es duu a terme a les aules, s’indiquen els objectius, els continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes d’una aula.

(imàtge pròpia, esquema realitzat per 
Gemma Tur sobre el currículum
   a la classe de Bàses didàctiques)

Arribem a una de les parts més importants del currículum i que tot i ser així no està escrita a cap banda, i moltes vegades no es té consciència de que es duu a terme. Definim currículum ocult a aquells aspectes que juguen un paper molt important a la interpretació dels significats i a una sèrie de valors que acaben ocorrent sense que en siguem conscients.


Per concloure, he de reconèixer que no tenia molta consciència del que era el currículum educatiu abans de treballar la lectura sobre ‘’El currículum de primària. Retos, dilemes y propuestas’’ escrit per Arànega S. i Domènech. Ara opino que la idea de currículum és bona, s’han de fixar alguns termes a l’educació i han de ser el més globals possibles i flexibles, però aquest currículum ha de tenir un temps d’implantació delimitat. El problema que tenim actualment, és que el tipus de currículum que s’implanta, el decideix el partit polític que governa, per tant, cada vegada que hi ha un canvi polític, també es sol fer un canvi de currículum a l’educació. Per això ara està intentant-se fer un pacte per a evitar aquests canvis continus.

http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/decrets/decret_primaria_32-2014.pdf
Aquí adjunt també  l'última proposta de currículum LOMCE Illes Balears.

(Dibuix pròpi, ''els constants canvis de currículum'' 
imàtge pujada al meu instagram http://instagram.com/emma.eivissa.)

miércoles, 5 de noviembre de 2014

10 principis psicopedagògics Zabala


Bon dia bloggers! Em disposo a fer la quarta entrada a aquest blog creat per a l’assignatura de Bases didàctiques del grau d’educació primària. Aquesta setmana, el tema ha a tractar ha estat ‘’els 10 principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu’’. Abans de començar a parlar d’aquests principis, ens hem adonat que amb aquest tema també es pot relacionar tot allò del qual ja havíem parlat a entrades anteriors, com poden ser les competències, les diferències entre
escola transmissiva i escola constructiva, etc.



No podem començar a parlar de competències si abans no tenim ben clar què vol dir aquest terme.
La finalitat principal d’aquestes, ha de tenir un caràcter social, per tant el seu aprenentatge no por ser mecànic sinó que ha de ser funcional, ja que hem de poder aplicar-lo a la vida. El problema que planteja Zabala al llibre , és que tot i que portam escoltant la paraula competència des de ja fa prou temps, encara és molt difícil saber com s’aprenen i com s’ensenyen de manera correcta, ja que no s’han fet investigacions fiables sobre elles fins al moment. Ara arribem al gran problema que l’educació a sofert durant molt de temps, i que per sort, poc a poc va solventant-se. Si tenim clar que les competències són tant o més importants que el currículum en educació i que aquestes han de poder aplicar-se a la vida, per què l’escola segueix essent tant mecànica? Des de la pròpia experiència puc dir que no vaig sentir a parlar de competències fins que vaig arribar a l’institut. I que la meva escola era molt tradicional i mecànica, per tant, aquest caràcter funcional no es tenia en compte i jo i molts dels meus companys sentíem que el que apreníem no ens servia de res per a la vida real.

Ara sé que les competències es tenen més en compte i els resultats són molt
millors que al meu temps.


Dit això, els 10principis psicopedagògics pretenen que l’aprenentatge sigui significatiu en
contraposició al model que s’ha estat seguint fins ara, el memorístic.
(elaboració pròpia - esquema amb 
els 10 principis psicopedagògics)


El primer principi psicopedagògic, diu que s’han de tenir en compte els coneixements
previs i els esquemes de coneixement que ha anat formant una persona al llarg
de la seva vida, per aquest motiu moltes vegades es fan proves de nivell, amb
la finalitat de saber des d’on es pot partir a instruir a una persona. Ja que
el coneixement es basa en una estructura i aquesta mai es igual en una persona
que en una altra.

El segon principi diu que s’ha d’establir una vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. Per tant, allò que nosaltres presentem com a futurs
mestres haurà de tenir certa connexió amb allò que ja saben els nostres alumnes,
per tal de que la relació entre els coneixements previs i els nous no sigui tan
ampla que no es pugui assolir. Ajustant això sempre al nivell de
desenvolupament de l’alumne.

El tercer principi parla sobre el nivell de desenvolupament, s’haurà de tenir en compte
que no tothom aprèn al mateix ritme, i per tant s’ha d’intentar adaptar-nos en
la mida del possible tot el que es pugui a l’alumne. Establint també com dèiem
a l’anterior principi, una relació amb el ja es sap. Dins aquest principi, es
pot enllaçar el quart, que és la zona de desenvolupament màxim, dit amb altres
paraules és la distància que hi ha entre allò que l’alumne sap fer tot sol i
allò que no sap fer.

El cinquè principi psicopedagògic ‘’la disposició de l’aprenentatge’’ implica una bona
relació entre professor i alumne, ja que si l’alumne té qualsevol preocupació,
aquest tindrà molts més problemes per a poder concentrar-se en una altra cosa
que no sigui allò que el turmenta.
Al sisè principi, ens trobem que els continguts han de ser significatius i funcionals, per així captar l’atenció dels nostres alumnes, per a que sentin que aprenen coses que els hi seran útils a la vida real i així motivar-los.

El setè principi, ve relacionat amb l’activitat mental i el conflicte cognitiu, la finalitat d’aquest principi és que l’alumne aprengui mitjançant la seva participació de manera activa, ja que el coneixement es donarà de manera més fàcil si aquest ens crea conflicte i ens fa reflexionar sobre el tema en comptes de aprendre memorísticament.

El vuitè principi és ‘’actitud favorable, sentit i motivació’’, bàsicament, el que en termes
pedagògics s’han anomenat motivació intrínseca, motivar l’aprenentatge per si mateix i no com a mitja per a passar una avaluació, (sistema propadeutic que havíem parlat a entrades
anteriors).

Quasi per acabar, ens queda el principi numero nou ‘’autoestima, autoconcepte i expectatives’’ aquest principi està molt relacionat amb les competències, són les expectatives que té una persona de si mateixa, aquestes desenvoluparan una actitud favorable davant els reptes que ens proposin. Finalment, al principi deu trobem la metacognició, es a dir tenir consciència del que s’ha après i de com s’ha produït aquest coneixement.

(imatges extretes de google  http://www.iuvalladolid.org/spip.phprubrique140&tri=date&debut_articles=300&ordre=normal

http://www.iuvalladolid.org/spip.php?article565 (son lliures))

Després de llegir aquests deu principis psicopedagògics al llibre de Zabala, pareix evident que són els mínims que s’haurien d’exigir a un professor, pel contrari durant molt de temps els hem deixat de banda, fent així que l’educació sembles una obligació, fent que no tingués una finalitat funcional i pràctica per a la vida. A més d’això, fins ara la relació entre alumne i professor havia sigut mínima, i per tant no es podia tenir en compte ni el nivell de desenvolupament de l’alumne i els problemes que tenia a l’hora d’aprendre... Aquests són els problemes que hem sofert quasi tots els que ara ja som adults . Per sort, avui dia aquests principis psicopedagògics cada vegada estan més ficats a l’educació i poc a poc
es van imposant davant les teories que ara ja queden endarrerides.  

Per acabar, si dins 4 anys acab la carrera i puc ser professora, m'agradaria dur a terme tots aquests principis, ja que em pareixen molt interessants i correctes per a l'educació.